Passejant pels blogs que escriuen sobre el nostre poble he pogut llegir aquest post:
Ahir anant a un soterrar vaig vore que han talat les casuarines que estaven junt al castell d'Alaquàs. Les casuarines (paraula que he conegut ara) són com uns pins però no fan pinyes. La reforma del palau senyorial d'Alaquàs s'estan emportant per davant massa coses, s'està intervenint molt en un edifici que, intueixc, no es semblarà a l'edifici que alaquasers i alaquaseres sentiem com a propi. Serà una altra cosa, possiblement massa diferent i ens sentirem, ja comencem a sentir-nos, ferits en el centre del cor. I també de la butxaca.
Una mostra d'aquesta previsible destrossa, anomenada reforma, és la tala de les casuarines que estaven en la façana de la plaça de la Constitució. Uns arbres quasi tan alts com el castell, on es refugiaven els pardalets que componien el fil musical del capvespre. Uns arbres històrics, que tots tenim en la memòria. Uns arbres que renovaven l'oxigen de la plaça. Uns éssers vius ara assessinats supose que per "raons tècniques". Descansen en pau. I prepareu-vos: la "rotavator" continua solta.
25 d'abril passa a ser un blog del Fòrum Ciutadà d'Alaquàs. Benvinguda!