El passat 30 de març, al Fòrum, reproduirem un article de la publicació Qué! en la que la filla de la expropietaria del castell defensava la postura de la seua família, afirmant que es veia obligada a fer públic que la seua mare havia invertit una fortuna en el Castell.
Al nostre poble hi ha una dita que diu "es pilla abans un mentider que a un coixo" i així passa en este cas.
Un lector del nostre blog, al qual agraïm molt el que a continuació reproduïm, ens ha fet arribar algunes preguntes que estaria molt bé que Marisa Lassala ens responguera per tal de clarificar les seues afirmacions i poder afirmar qui ha estat la víctima i qui el botxí.
Segons aquest lector és una llàstima que la venerable Sra. Lassala no haja pensat a explicar-nos el passat polític de son pare, el Sr. Lassala, i en quines condicions comprà el castell en l'any 1940, casualment només finalitzar una guerra civil que va deixar destrossat el territori espanyol en general i el valencià especialment ("zona roja"), enmig d'una gran repressió política i mentre els franquistes fusilaven a més gent que durant la guerra.
A continuació aquest lector llança una sèrie de preguntes dirigides a obrir llum sobre el tema del Castell i la relació que ha tingut la família Lassala en ell:
- Si tant li preocupa que es reconega que la seua família "invirtió una fortuna" ... Que ens explique quants diners li costà exactament a la família Lassala en l'any 1940, quan la gent es moria de por i de gana, el Castell (fou un trofeu de guerra, o què?)
- Quin fou el nivell de col·laboració de la seua família amb el franquisme?
- Quants diners reberen del govern franquista?
- Quants diners guanyaren amb el tema de les bodes, batejos i comunions de luxe?
- Quant han cobrat exactament per l'expropiació? (que ningú no els ha furtat l'edifici, vaja, que l'hem pagat entre tots i segurament ben pagat, perquè el preu l'ha marcat un jutge).
- On han anat les rajoletes que varen arrancar del claustre superior del Castell?
Tota una sèrie de qüestions que acaben de la manera més dolça: en fi, és el que deu passar quan s'arriba a una certa edat, que s'obliden moltes coses...
Moltes gràcies a la persona que ens ha enviat aquestes preguntes que posen en evidència la "voluntariosa" i desinteressada llabor de la família Lassala en la gestió del Castell.