de la wikipedia:
Alaquàs és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Oest.
Taula de continguts
Història
Alqueria musulmana, la seua titularitat fou atorgada per Jaume I l'any 1.238 a Bernat Castelló, el qual la canvià per altres possessions a Ponç Soler. Posteriorment, el lloc va ser-li confiscat i passà a mans de la Corona. El 1.319 Joan Escrivà va comprar el senyoriu i després va adquirir-lo la família Vilaragut, els quals van vendre-lo el segle XV als Aguilar. Després passà a ser patrimoni dels Pardo de la Costa. Un dels membres d'aquesta família, Lluís Pardo, obtingué el títol de comte d'Alaquàs l'any 1.577. Més tard, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, després al baró de Bolbait. A hores d'ara es conserva el castell aixecat l'any 1.584 baix el patrimoni de Lluís Pardo de la Costa i recentment recuperat per al públic en general per l'Ajuntament d'Alaquàs; es tracta d'una construcció de planta quadrangular, vorejada per quatre torres de 25 m. d'alçada, de les que només s'hi conserven tres en l'actualitat. En el cens de Floridablanca, l'any 1.794, hom dóna notícia de 400 veïns i Madoz resenya a mitjan Huit-cents, 1.773 alaquasers; el 1.986 24.199 i, finalment, el 2.002 la població era ja de 28.309 habitants en un terme de 6 qm2. Segons les dades del cens de 2.001, el 36,27% parlen valencià. A les eleccions municipals del 25 de maig del 2005, el PSOE guanyà per majoria absoluta amb 15 regidors, quedant el PP com a grup opositor amb 6 regidors.
Etimologia
El nom Alaquàs és d'origen aràbic, car prové de l’àrab al-quas, és a dir, "els arcs" o "les arcades", i fa referència a una localitat situada prop de vuit quilòmetres del Barranc de Torrent. Puix una sèquia procedent de Manises està construïda amb moltes arcades, o la possible existència d'unes arcades d'algun pont moro ja desaparegut, doncs els àrabs l'anomenaren d'aquesta forma. Ja durant la conquesta cristiana, després de posar a setge a la localitat, Jaume I donà a Berenguer de Castellnou Alaquaz, tal com consta al document de concessió.
Estructura socioeconòmica
Tradicionalment, una de les principals activitats industrials ha estat la fabricació de cassoles de fang. Al llarg de les últimes dècades el desenvolupament demogràfic i econòmic de l'Horta Sud ha establit una clara diferenciació funcional cap a la indústria, mentre que l'Horta Nord té una presència agrícola més important. L'Horta Sud ha crescut a un ritme demogràfic superior que el de la ciutat de València.
Els conreus tradicionals de la seda, el cànem i el lli que s'havien desenvolupat durant el segle XVIII desapareixen i només l'arrós, gràcies a l'avanç dels aterraments i a la introducció del guano, rep un fort impuls, arribant a constituir, junt a les hortalisses i els cítrics un punt important de la història econòmica d'alaquàs. Actualment, el pes agrícola dins de l'economia d'Alaquàs és quasi inexistent, de fet no queda practicament gens d'horta.
Sector secundari
La meitat de les empreses tenen caràcter artesanal amb menys de 10 treballadors. L'activitat constructora s'inicia al municipi durant els anys 60 coincidint amb l'arribada d'immigrants d'Andalucia i Castella, sent una de les més desenvolupades actualment. En l'any 1.993 es configura el polígon industrial consolidant este sector definitivament.
Sector terciari
El sector servicis és el segon en importància en l'economia local i hi treballen més d'un 40% de la població.
Alaquàs
Localització
Municipi de l'Horta Oest
Gentilici AlaquaserAlaquasera
Població (2004) 29.279
Superfície 3,90 km2
Densitat 7.507,44 hab/km2
Altitud 33 m
Nuclis de població 1
Coordenades
39° 27’ 30” 0° 27’ 46” W
Predomini lingüístic històric Valencià
Partit judicial Torrent
versión en castellano de la wikipèdia (donde hay mas información)